Se'ns ha dit que la declaració d'independència de la República Catalana no era vàlida. Però resulta que el dia 8 de novembre del 2017, el Tribunal Constitucional espanyol s'ha vist obligat a anul·lar-la. Pot fer-ho?
Una declaració ben vigent. Tot plegat és ben estrany. Pot un tribunal anul·lar una declaració si no existeix? I, en cas d'existir, és possible que el TC espanyol pugui derogar una declaració d'independència? El diari espanyol ABC, gens sospitós de ser independentista català, publicava l'assumpte en titulars: "El TC anul·la la declaració d'independència de Catalunya", i afegia en lletra petita: "ho ha fet en estimar l'incident d'execució i el recurs d'inconstitucionalitat promoguts pel Govern espanyol". Tanmateix, molts unionistes, els dies següents, negaven que aquesta declaració s'hagués fet. Però, tots els diaris del món ho van recollir i els governs internacionals es van posicionar al respecte. Com ja varem explicar en un altre article, la declaració es va fer i va ser legal i efectiva. Que el TC espanyol s'hagi pres la molèstia d'intentar anul·lar-la, només serveix per acabar de confirmar la seva existència i validesa. Però ara, el que cal preguntar-se és: ho pot fer? Pot el Tribunal Constitucional espanyol derogar la declaració d'independència de la República Catalana? Tal i com nosaltres ho veiem, no. I en conseqüència, la declaració d'independència de la República Catalana segueix plenament vigent i activa, malgrat els esforços del TC per derogar-la.
Cap tribunal espanyol la pot anul·lar. És elemental que una vegada declarada una independència, cap tribunal estranger la pot derogar. I el Tribunal Constitucional espanyol, per si algú encara no ho té clar, ja és un tribunal estranger sense cap competència a la República Catalana. Per tant, és literalment impossible que el TC pugui anul·lar la declaració d'independència de Catalunya. Podem tenir la certesa i la tranquil·litat que la República Catalana segueix sent una realitat legal plenament vigent.
El President i el govern de la República no han estat cessats. Igualment, ja varem explicar, que en declarar la independència, el President de la Generalitat, va passar de ser un president autonòmic espanyol a president d'un nou estat. I per tant, mai va poder ser cessat pel President Mariano Rajoy ni per cap tribunal espanyol. El mateix podem dir dels membres del govern de la Generalitat, ara membres provisionals del govern de la República Catalana, i dels membres del Parlament de Catalunya, ara membres del Parlament de la República Catalana. Cap d'ells ha pogut ser cessat i, per tant, mantenen les seves competències intactes fins a dia d'avui. Una raó més que certifica que la independència de la República Catalana és vigent, donat que les seves institucions i càrrecs representatius també ho estan, malgrat tenir una part del govern a la presó i el president a l'estranger.
Hola.
ResponEliminaDonem per supossat que la estratègia de negociació arriba a bon port seguint fil per randa el plá traçat (sempre que els poders de l'estat espanyol no es descontrolin més del que ja ho han fet fins ara i acabin per engegar-ho tot a norris) fins a la taula trilateral de negociació proposada per a després del 21D.
D' acord a com ho afirmeu ací, aquesta taula de negociació hauria d'estar composta per els dos països confrontats en litigi (el Regne d'Espanya i la República Catalana) i per l'órgan mediador i d'arbitratge entre les parts (l'UE). En aquest escenari, està clara la legitimitat i la pròpia existència real i tangible com a ens fisic i politic del Regne d'Espanya per una banda, i de la Unió Europèa per l'altre.
Fins ací, estem d'acord, però em sorgeix un dubte, i és el següent:
Si la República Catalana es va proclamar el 27-O (encara que degut a les delicades circumstàncies cojunturals del moment, també es va fer d'una manera un tant "diluïda", d'igual o semblant forma a com es va haver de fer el propassat 10-O) malauradament, després van passar tot el munt de coses que ja tots sabem. Tantmateix, el que no es menys cert és què aquesta segona proclamaciò -si més no un tant ambigua- no es va acabar de publicar mai al DOCG.
Potser no es va arribar a publicar mai al DOGC degut a 1) Perque es va acordar de no fer-ho perquè es va entendre que, un cop proclamada "formalment" la República al Parlament, es va considerar com un acte de sobirania politica fet fora del abast legal i normatiu del reglament parlamentari vigent del Règim Autonòmic espanyol. 2) Perque el fet de no publicar res al DOGC es va entendre com a una mena de "tallafocs" o "parapet legal" en previsió per a les més que previsibles dures conseqüències processals -tal i com estem veient aquests dies- desfermades per l'excés de zel de la maquinària politic-judicial de l'estat espanyol.
Però malgrat tot això, el fet és que, tal i com ja l'heu esmentant en aquest document, el govern espanyol es va afanyar molt a ordenar al Tribunal Constitucional que anul.lés la sessiò parlamentària del 27-O, junt amb totes les seves actuacions d'aquella tarda, i la mateixa Declaració d'Independència per tal d'evitar la seva validesa legal, i de retruc, avortar totes les seves possibles futures consequencies juridiques.
Aleshores, tret que arribat el dia ens assebentem de que existeix un -per ara desconegut- DORC (Diari Oficial de la República Catalana) posat per ara a un lloc segur i desconegut, i on ja hi consti -o pugui constar en un futur- de manera fefaent i amb tots els efectes, la proclamaciò de la República, i que permeti, quan sigui que comencin les negociacions, recolçar legalment i donar plens poders executius i de decissió als representants de la República Catalana com a actors valids de un estat sobirá i legalment constituït, per tal de que els membres designats per conformar la comissió catalana, puguin, de ple dret, prendre part a les tasques negociadores.
Llavors, un cop desenvolupada part de l'elucubració que jo m'en faig en allò què crec és del tot imprescindible en allò relatiu al ampar legal i juridic que ens cal, al menys per ser reconeguts inicialment per part del ens mediador (l'UE) per poguer seure com a ens litigant de ple dret a la taula negociadora, en igualtat de condicions i sense embuts en front del Regne d'Espanya, la meva pregunta pel que fa al dubte que s'em planteja al voltant de tot aquest assumpte (que de ni de bón troç -volgudament o sense volguer- encara no ha sigut ni gaire explicat ni massa esclarit) de la existència real -o no- de la certificació documental e irrefutable de què, a hores d'ara, en el món, n'hi ha un lloc amb tots els ets i uts que s'anomena República Catalana (o de Catalunya).
Així doncs, amics de Documents Sediciosos; com ho veieu això vosaltres?
Salut i República.
Josep
Estimat Josep. El que tu em demanes, en realitat és... què se n'ha fet de la Declaració d'Independència signada pels diputats legítims del Parlament de Catalunya? Qui la té? On es guarda? S'ha inscrit en alguna mena de Diari Oficial de la República Catalana?
EliminaEs un tema molt interessant que dóna per un altre article. Perquè és evident que el document existeix, és legal, és vigent i algú el protegeix. I esperem que mai el trobin els espanyols.
Hola, gràcies per respondre.
EliminaDoncs sí, més o menys això és el que m'agradaria que puguessis argumentar una mica més.
Més aviat, jo crec que la firma del document que es va fer el 10-O per part de tots els diputats independentistes no té gaire entitat, o si més no, el suficient pes juridic per sí mateix com per fer-lo valdre com a prova documental de la proclamació d'independència enlloc.
El que jo entenc que sí donaria aquesta veritable fermesa legal i/o juridica a la proclamació seria l'assentament (el "asiento" que en diuen en castellà) de la mateixa com a fet parlamentari al DOGC perquè prengui el grau legal de resolució que li pertoqui.
El que a mi em fa rumiar, és què -com ja vaig intentar resumir en el meu anterior comentari- és el fet de que la proclamació no es va publicar al DOGC (com tampoc es va dur a terme el simbolisme d'arriar les banderes espanyoles al Palau de la Generalitat i a d'altres institucions [al Parlament no onejava perquè es veu que s'hissa nomès quan n'hi ha plé, o alguna cosa semblant...] ) bé perquè es va fer per raons que atenyien a la consideració de donar com extinta a partir d'aquell moment -o si més no, fora del seu abast reglamentari- la legalitat autonòmica espanyola pel que fa a la declaració d'independència, o bé, es va obviar conscientment de fer-ho com a mer instrument de protecció devant els embats de la justicia i per tenir l'argument de defensa -com ja s'ha vist amb els membres de la Mesa al TS- de què, en realitat, la declaració d'independència va ser només un acte simbòlic.
Tot és posible però, tenint en compte la tossuda mania dels catalans d'anar sempre amb el lliri a la ma, de mirarnos massa el melic, d'auto fustigarnos i de voler donarnos explicacions i de convèncer-nos a nosaltres mateixos pels fets que fem, i que la cosa, per impossible que pugui semblar, hagués quedat així d'orfe i buida de contingut, encara que ho dubto.
Però m'agradaria pensar que som més llestos del que es pensen a Madrit, i que la República, realment fou declararda i aquesta fou degudament assentada amb data i hora i que aixì consta com cal, sigui en un hipotètic DORC "de carn i ós" amb tapes de cuir vermell i lletres dauradas, o en un modest arxiu PDF (o potser en ambdòs?) posats per ara sota pany i forrellat, sans i estalvis i a punt per quan s'hagin de fer servir.
Josep