Passa al contingut principal

Hipòtesi: La taula de negociació a Brusel·les entre Catalunya, Espanya i la UE


La presència del President Puigdemont i d'una part del seu govern a Brussel·les fa pensar que hi ha acordada una taula de negociació internacional per Catalunya. 

Tot plegat podria anar per aquí: 

Hi ha negociacions. La bona notícia és que hi ha negociacions en curs i, per tant, hi podria haver acord. Es a dir, Europa ha obligat a Espanya a seure a la taula de negociacions i vol resoldre el conflicte amb certa celeritat i dintre dels paràmetres civilitzats. Volen rentar la roba bruta a casa. 

Perquè Brussel·les? Perquè és on té la seu la Unió Europea. L'ambaixada catalana a Brussel·les sembla que serà el punt de trobada de les negociacions entre el Regne d'Espanya, la República Catalana i la Unió Europea. El fet que Rajoy digués fa uns dies que cessaria totes les ambaixades excepte la de Madrid i Brussel·les era sospitós. Acte seguit, Bèlgica va oferir asil polític. Quedava bastant clar que el President i el seu consell negociador demanarien l'asil per negociar. Ja estava previst. Però Bèlgica només concedeix asil polític quan la "persecució" és evident i es corre risc al país d'origen. Això explica perquè diumenge es va anunciar per part de la fiscalia una querella per presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació contra el Govern de la Generalitat i la Taula del Parlament. L'anunci va sorprendre tothom per la celeritat. S'estan donant raons efectives per a l'asil polític dels membres de la delegació catalana.

Convocatòria d'eleccions. Per començar amb els preliminars, els mediadors de la UE haurien demanat una convocatòria d'eleccions autonòmiques, el 21 de desembre, fet que exigeix al govern de la República tornar a adoptar, temporalment, la legislació electoral espanyola, donat que el nou estat no te legislació pròpia encara. Els comicis son necessaris per poder calibrar les forces de cada bloc. I en acabat, inici de les negociacions, a tres bandes, en funció dels resultats obtinguts als comicis.

Perquè es va declarar la independència si s'està negociant? De fet, sembla que tot el procediment ja estava pactat abans de la Declaració d'Independència. Però la Declaració era necessària per tal que tot el món visualitzi que el tema ja és un afer internacional. També per culminar un procés en marxa. No declarar-la hauria estat un cop molt dur per als milions de persones que esperaven que el Parlament executés el mandat de les urnes del 1 d'octubre. També calia declarar la Independència de Catalunya per tenir més poder en la negociació posterior. No és el mateix, negociar amb una República Catalana declarada que sense. Ja no es negociarà la declaració, que ja esta feta, sinó l'aplicació de la independència, el repartiment d'actius i deutes entre els dos estats, els terminis de l'execució real de la nova sobirania, etc.

Es va declarar realment la independència de Catalunya? Es va declarar, com ho demostra que molts estats, els més importants, ja es varen pronunciar en un o altre sentit just després de la declaració (la major part no reconeixent la independència, com és habitual en aquests casos al principi). Un altre senyal que demostra que va ser declarada és l'activació del 155 per part del govern espanyol. I finalment, perquè tota la premsa mundial així ho va entendre. Llegiu els titulars: 'Catalunya declara la independència'. Són inequívocs. Contràriament al que s'ha dit, no cal que la declaració estigui publicada al DOGC, perquè no té cap sentit publicar una declaració d'independència en un butlletí administratiu del règim anterior. I el DOGC és una publicació administrativa espanyola. La Generalitat d'abans del 1714, la realment sobirana, no tenia el DOGC. Us imagineu que la declaració dels Estats Units hagués d'estar publicada en un butlletí de la corona britànica? O que la declaració d'Eslovènia hagués d'estar publicada als butlletins administratius de la URSS? No té cap sentit.  

El govern ha renunciat a fer efectiva la independència? No. El que passa és que encara no pot finalitzar el procés. Però la declaració està feta. Anem pas a pas. Ara toca fer-la efectiva, és a dir, activar els seus efectes. I això creiem que és el que s'haurà de negociar, especialment si les eleccions produeixen els resultats lògics i es confirma la victòria independentista. Els comicis del 21D seran el primer pas per calibrar forces. Es a dir, venen a ser una espècie de referèdum legal. Per això no podem fallar i hem d'anar a votar tots absolutament.



Perquè s'aplica el 155 si s'està negociant? Com ja sabem, el govern espanyol fa temps que va decidir que la feina bruta li fes el poder judicial i, saltant-se la separació de poders, fa ús dels òrgans jurídics amb una intencionalitat política injustificable. Al nostre entendre, l'aplicació del 155, en realitat, simbolitza el fracàs de l'estratègia política del PP en la gestió d'aquest afer. Però un cop engegada la maquinària judicial, es difícil aturar-la, especialment davant l'execució d'una declaració d'independència efectiva per part de l'adversari. Cal pensar que no aplicar el 155 hauria estat incomprensible pels votants del PP i de C's, als quals se'ls ha promès veure Catalunya i les seves institucions humiliades. A més, la seva anul·lació sempre serà un punt de pes en el moment de la negociació. I, finalment, és l'eina idònia si l'estratègia de campanya escollida per a les eleccions és la del terror.

Garanties. Ja ens explicaran les garanties de tot plegat, però no crec que a aquestes alçades Europa es vulgui auto-enganyar, si del que es tracta és de resoldre el conflicte. Caldrà que les garanties electorals siguin excel·lents, amb observadors internacionals i amb les mesures pertinents. El risc que Espanya faci trampes o menteixi és elevadíssim. Compte amb l'empresa que controla el sistema informàtic de recompte

Corre presa. L'economia europea ho exigeix. El fet que la UE hagi obligat al govern espanyol a reduir el termini de 6 a 2 mesos per celebrar els comicis, indicaria que desitja iniciar la negociació ràpidament. Volen començar l'any 2018 amb el tema català resolt o, almenys, ben encaminat. Europa s'hi juga l'economia, que ja deu anar per terra amb tot aquest afer i tants alts i baixos a les borses. Han assegut el govern espanyol a la taula agafant-lo per l'orella. La  irresponsabilitat i manca d'habilitat política de Rajoy amb el tema català és a punt de fer trontollar el prestigi i l'economia d'Europa. Sens dubte, a Brussel·les deuen estar fins els nassos de l'assumpte.

Els Jordis. De cara a la campanya, seria millor deixar en llibertat als Jordis. Seria millor per a tots. Especialment per al bloc espanyolista. Que ho resolgui aviat. No es aconsellable entrar en campanya electoral amb presos polítics al rebost. L'independentisme els trinxarà per aquesta pràctica pròpia dels règims feixistes. Però si escullen l'estratègia de la por, allà ells amb els resultats. Pot donar-se la major derrota unionista de la història. Els primers sondejos ja ho deixen entreveure.

Perquè ha convocat les eleccions Rajoy i no Puigdemont? El President de la República Catalana no pot convocar eleccions autonòmiques espanyoles, evidentment. Vet aquí perquè les convoca el President espanyol. Puigdemont ara és el President de la nova República Catalana i no pas de la Generalitat autonòmica. Cal tenir en compte que ara hi ha dues legalitats.

Rajoy no ha cessat mai Puigdemont. Rajoy no ha cessat mai al President de la Generalitat autonòmica, perquè quan ho va intentar fer, aquest càrrec ja no existia o estava vacant. Puigdemont ja no era president de la Generalitat autonòmica en aquells moments. Era i és el President de la República Catalana. El seu és un càrrec que va evolucionar a un estadi superior. Igualment, Rajoy ha intentat cessar a un govern autonòmic i a un Parlament autonòmic que ja no existien o estaven vacants quan ho va provar. Tot va evolucionar cap a un govern i parlament estatals i quan Rajoy els va voler cessar, aquests càrrecs i institucions autonòmiques ja no els ocupava ningú. La jugada va ser molt bona. Els mitjans haurien de presentar a Puigdemont com a President de la República, i no pas com a President cessat, donat que mai el va arribar a cessar ningú.

Què passa amb els partits independentistes? Les formacions independentistes catalanes són partits que ara ja viuen en la nova legalitat, la de la República Catalana, però que es presentaran a unes eleccions regides per la legislació espanyola, en funció d'un acord discret entre la República Catalana, el Regne d'Espanya i la Unió Europea, i en absència de la legalitat catalana necessària per a poder fer-les amb una jurisdicció pròpia, donat que no s'ha creat. Es una situació molt extraordinària. Pel que fa al paper de la CUP, que deu estar al corrent de tot, és el mateix que la resta de partits independentistes. Tanmateix, qui negocia és el govern de la República Catalana, encara que segur ho fa en acord amb la CUP.


Sense il·legalitzacions. Suposem que no s'il·legalitzaran els partits independentistes ni els seus programes, perquè llavors tot quedaria alterat i Europa no tindria una fotografia nítida de la disposició de suports. A més, il·legalitzar els programes i els partits independentistes obriria altres fronts rebels en altres comunitats que també tenen partits sobiranistes ben arrelats, com ara el País Basc o Galícia. 

Podran presentar-se els polítics que hi pugui haver a l'exili? No sembla probable. Ja ens ho explicaran.

El dia escollit. És una jornada laborable. Això és perquè el diumenge cau en 24 de desembre, les festes de nadal. Molts ciutadans, a més, per aquestes dates marxaran a partir de divendres fora, per visitar la família.

Ja estem en campanya. Per tant, si tot això és cert, ara ja estaríem en campanya. No sé que hauran pactat exactament al respecte, però em costa de creure que els unionistes entrin en campanya electoral detenint gent. Tampoc acabo de veure que mentre s'estigui negociant, es continuï detenint gent. Penso que aplicaran un 155 suau, almenys fins el dia de les eleccions o fins al final de les negociacions. Després ja sabem que si guanyen els unionistes, la repressió serà absoluta i intentaran la desarticulació de l'autogovern de Catalunya.

Estratègia de la por. També podria ser que el govern espanyol opti per l'estratègia de la por. No és el més intel·ligent i no els donarà bons resultats, però és l'estratègia que ha utilitzat fins ara. Diran a Europa que l'executiu no pot impedir el que fan els seus jutges, encara que aquesta excusa no és vàlida per a la fiscalia. En tot cas, si opten per la via del terror, preveig un bloc espanyolista trinxat socialment que si arriba al 21-D unit serà un miracle. El bloc independentista guanyarà, però només si s'organitza com sap i si pot impedir que l'estat espanyol faci trampes o menteixi.

Negociacions. S'entén que amb el resultat dels comicis, ja es podran començar les negociacions a tres bandes a Brussel·les. El problema que es troba Europa per començar la negociació és que no te informació prou fiable de la voluntat real dels votants, donat que el referèndum es va esquinçar per la brutal intervenció policial espanyola. Ara, amb les autonòmiques, la tindrà. Recordeu també que si s'arriba a un pacte, no serà 100% satisfactori per a cap de les dues parts. Tothom haurà de cedir, en major o menor grau. Confiem en uns bons resultats electorals de l'independentisme i en la saviesa dels nostres negociadors, que fins el moment han demostrat estar a l'alçada sobradament.

Aviat sabrem que hi ha de cert en tot plegat.

Comentaris

  1. Semble raonable la exposicio, tan de bo sigui com la pintas jo m'hi apunto.

    ResponElimina
  2. i en qué haurem de cedir? una mica només d'independència? una independència-autonòmica 😨. o estàs embarassat o no ho estàs.

    ResponElimina
  3. i en qué haurem de cedir? una mica només d'independència? una independència-autonòmica 😨. o estàs embarassat o no ho estàs.

    ResponElimina
  4. Interessant reflexió però si no sabem qui ho escriu no podem fer-nos tota la composició de lloc.

    ResponElimina
  5. Un escrit anònim, encara que estigui molt ben escrit, no té massa credibilitat...!!

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Estic d'acord, un article interessant, però l'anonimat li resta credibilitat. Per altra banda, sense ànim d'ofendre, conté força faltes d'ortografia. En tot cas, gràcies per compartir el punt de vista.

    ResponElimina
  8. es una bona estrategia pero en que tindrem que cedir?. Bona reflexió.

    ResponElimina
  9. es una bona estrategia pero en que tindrem que cedir?. Bona reflexió.

    ResponElimina
  10. S' ha de procurar que Indra no sigui l' empresa que faci el reconte de vots, doncs es una associada del Gobierno de Espanya.

    ResponElimina
  11. Si EU esta realment darrere del 21d ho sabrem ben aviat depenent dels arguments unionistes de campanya p.e. no a la indy o be argumentari convencional autonomic....

    ResponElimina
  12. Em falta la connexió amb l'assassinat de Kennedy i l'incident de Roswell, però per a la resta, tot és molt creïble. Ara, la Unió Europea no perdonarà mai a Puigdemont que fos el causant de la separació dels Beatles...

    ResponElimina
  13. Tant de bò l'autor tingués unes fonts ben fiables. En.aquest moments es el que necesita la societat que reclama tornar a reixir, als seus origens i a la seva essencia. Tenim.molta il.lussió en que sigui una revolta ben complerta, una bona bategada a tots els nivell, polític, social i moral, per organitzar-nos de nou en una societat mes creativa, lliure i escrupulosament democrática, on.qualsevol ciutadà que hi presenti una bona «iniciativa» a nivell local i global hi tingui cabuda, sigui escoltat i considerades les seves aportacions com oportunitats de creixer tots plegats. On es defugi de decissions tancades, uniques i manipulades per 4 privileijats que remouen les castalles. Si no s'aspiri a una nova organització d'aquesta vella i caduca política, que no comptim.amb mi!!! Espero que abans del.dia assenyalat els qui maneguen els fils facin 4 centims de l'abast del seu projecte a nivell.social.peincipalment, que no deixa mai de ser-ho tot. Salut i Republica per s tothom!!

    ResponElimina
  14. Jo conto que molt probablement la presència dels polítics catalans a Madrid sigui per "acompanyar" els Jordis de retorn. L'únic que estar fent el govern espanyol, si el que s'escriu a dalt va per aquí i que de fet penso desde fa temps, és amagar la seva obligació de cara a l'unionisme. Han de donar l'imatge que els seus esperen. Per davant de tot hem de saber mantenir-nos forts, units i amb confiança al govern que tenim.
    O sigui

    PIT I CULLONS!!!!!

    ResponElimina
  15. Molt interessant. Fins dimarts a les 13h compartia aquesta visió i em semblava l'única a possible, ara... Em fa la impressió que no és va voler fer el pas degut a les amenaces de l'estat d'aplicar el 116 de la Constitució. A partir d'aquí s'ha obert un nou escenari on cap dels dos té prou força per a controlar el territori (España no pot aplicar un 155 dur si la gent se li gira en contra i Puigdemont no pot fer efectiva la República si no està disposat a tot).
    Diria que estem nadant en una incertesa. Van unes passes endavant de l'estat amb estratègia antirepressiva però de defensar la República... sembla que estiguin esperant una victòria en vots i escons el 21D per a posar en una situació incòmode a tothom...

    ResponElimina
  16. Vull aportar dues reflexions més.
    Una és el paper distorsionador dels Comuns. No oblidem que apleguen votants no independentistes (amb diferents posicionaments al respecte) i independentistes moderats. Aquests darrers són entorn a 1/3 segons reconeixen els mateixos Comuns.
    La qüestió està en què la seva equidistància els està resultant exitosa i segons el darrer CEO fins i tot podrien tenir un augment de vots i escons. Al bloc independentista només li serveix formalment la victòria en vots (que ja portaria inclosa la victòria en escons).
    Tot i així els Comuns tenen un element que pot generar tensions en la seva voluntat "equidistant": Joan Josep Nuet. Si avui l'empresonen "cautelarment" per sedició, rebel·lió i malversació els Comuns hauran de posicionar-se clarament. Si no ho fan molts dels seus votants no ho entendran. Potser aquí rau també la diferent visió entre el TS i l'AN del delicte de "rebel·lió". Pel Suprem (on declararà la Mesa per ser aforats) només hi veu un delicte d'incitació a la rebel·ió que pot comportar condemnes de 3 a 8 anys. Per tant podria acordar mesures cautelars que no incloguessin la presó. Per contra l'AN investigarà a Puigdemont i els Consellers pel delicte de sedició que pot comportar condemnes de fins a 30 anys... i aquí sí que hi haurà presó cautelar.
    En poques hores ho veurem. Però si en Nuet va a la presó els Comuns tenen un problema.

    ResponElimina
  17. Tenia esperança en aquesta hipòtesi, però en començo a dubtar de moment que la inefable Lamela ja ha dictat ordre de recerca i captura d'en Puigdemont. Sense ell, no hi haurà ningú per a negociar la part catalana.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els flamencs insinuen que hi ha una negociació internacional pel cas català

Una entrevista de Vilaweb al diputat belga Peter Luykx, que incomprensiblement ha passat desapercebuda, dóna a entendre que ja hi ha negociacions internacionals en marxa sobre la República Catalana.   Als flamencs se'ls escapa que ja hi ha una negociació sobre Catalunya.   Peter Luykx és diputat del parlament belga i president del grup d’amistat que s’ha creat en aquella cambra per seguir de prop el procés català. És flamenc i membre del partit Nova Aliança Flamenca. Si ens fixem en les seves declaracions del dia 30 d'octubre del 2017 a l' entrevista que va concedir al periodista Andreu Barnils de Vilaweb, trobem aquesta perla: "Han passat massa coses i tothom ha de saber que la negociació ha de servir per a establir les condicions del divorci , per a arribar a acords amb vista a les relacions futures entre Catalunya i Espanya . (...) Primer de tot, no crec que les eleccions resolguin el problema. Les eleccions només són una eina per a mesurar les

Quan temps pot aguantar la Unió Europea amb presos polítics catalans?

El govern espanyol continua engreixant la llista de presos polítics. Ara ens preguntem: quant temps podrà encaixar  aquesta vergonya  la Unió Europea ? I d'altra banda, ens preguntem su aquestes detencions  invaliden   el possible acord que intuïm que existeix per establir una taula de negociacions? La possibilitat d'una taula de negociació segueix vigent. Anem a pams. A l'anterior article varem plantejar-nos la possibilitat que hi hagués acordada una taula de negociació, per imposició de la Unió Europea, entre els governs de la República Catalana, del Regne d'Espanya i mediadors de la UE. Res del que ha passat invalida això. Però Espanya continua ampliant la llista de presos polítics. Tot i que ens pugui semblar difícil de creure, res del que ha passat aquests dies invalida aquesta possibilitat. Malgrat els embats cruels i injustos del govern espanyol contra els càrrecs electes del govern català, les possibilitats d'existència de la taula de negociaci

Els Estats Units ja varen resoldre el tema de les secessions internes al segle XVIII

Els actuals líders polítics europeus estan prenent el pèl als ciutadans de Catalunya i a tots els ciutadans d'Europa. Resoldre el tema de les secessions internes de la Unió Europea no és difícil de gestionar i els Estats Units ja varen solucionar-ho al segle XVIII. Vergonya europea. Els mandataris europeus estan fent fer a Europa un paper ben ridícul i galdós per encobrir un estat feixista com Espanya i perpetuar un conflicte que no presenta massa problemes de resolució en el segle XXI. Molt probablement pagaran davant els jutges per la pèssima gestió d'un tema que ja haurien d'haver previst i resolt. Per la seva irresponsabilitat en un assumpte que ja ha provocat ferits, repressió, confiscacions econòmiques i empresonaments injustificats contra ciutadans europeus per part d'un dels estats membres. Solucions en secret. Sospitem que ja hi ha en curs una taula de negociacions a tres bandes que, de moment, mantenen en secret. Ho hem explicat en articles anteriors

Hipòtesi: La taula de negociació a Brusel·les entre Catalunya, Espanya i la UE (II)

Si donem per cert que la Unió Europea prepara una taula de negociació entre Catalunya, Espanya i la UE, en algún moment se li devia confirmar al President Rajoy. Quan podria haver tingut lloc aquesta trobada?  Un sospitós premi Princesa d'Astúries. L a cerimònia de lliurament del Premi Princesa d'Astúries, el passat divendres 20 d'octubre de 2017, té molts números de ser el moment escollit. Recordem que en aquesta vetllada es va lliurar el Premi de la Concòrdia a la Unió Europea. Havien estat convidats els tres líders europeus a recollir del premi, però a aquesta mena de cerimònies, com a molt, hi assisteix un representant, no pas els tres. En canvi, aquesta vegada no va ser així. Una trobada extraordinària. Els periodistes i els mateixos organitzadors van trobar "extraordinari" que es desplacessin a Oviedo les tres personalitats polítiques més importants de la UE. Tot semblava molt excepcional, però ningú va pensar malament. L a presènc